El dimarts passat hem tingut una visita molt especial, un animalot que poques vegades tenim l’oportunitat de veure. Va aparèixer sense fer soroll en un dels patis de l’escola. El grup d’hort de segon el vam acollir convivint amb nosaltres tota la tarda. Finalment l’hem tornat al parc de les heures perquè visqui en llibertat.
Els erinaceinos (Erinaceinae), coneguts vulgarment com a eriçons, són una subfamília de petits mamífers coberts de pues; pertanyen a l'ordre Erinaceomorpha, encara que antigament eren considerats de l'ordre Insectivora. Hi ha un total de 16 espècies dividides en 5 gèneres.
Els eriçons habiten Europa, Àsia, Àfrica i han estat introduïts a Nova Zelanda.
Físicament destaquen per les seves espines, que són pèls buits replets de queratina per donar-los rigidesa. Les espines no són verinoses ni estan afilades com en el cas del porc espí, i al contrari que aquest, no es desprenen amb facilitat de l'animal..
Quan es veuen amenaçats els eriçons són capaços d'enrotllar-se sobre si mateixos formant una bola de pues.
ALIMENTACIÓ
Els eriçons mengen una vegada al dia, sempre de nit. Mengen aliments secs per a gats, però ens hem d'assegurar que sigui de bona qualitat, “perquè visqui més” Aquest aliment no s'aconsegueix en els supermercats, es troba en les tendes de mascotes. A més mengen, tires de pollastre, gall dindi o ou cuit. Sense greixos, fruita (poma, raïms, pera, plàtan, etc.). Una mica solament, Els insectes els encanten, als eriçons, podem, donar-li, grills, aranyes, millor si estan morts.
A Medi natural hem estudiat l`aparell locomotor. Hem après el nom d`alguns ossos. Per estudiar els músculs vam observar una pota de pollastre.
Primer vam tocar el pollastre i desprès la Maite va explicar coses del ossos, tenien sang a dintre. Després els vam tocar, eren molt durs i els tendons, per més que estiràvem no es trencaven, eren molt resistents. Quan estiràvem la pota de pollastre el múscul s’allargava i quan la doblegàvem s’encongia. 
s
